Les dones parteixen d’una posició de desavantatge en l’accés i la posició al mercat laboral i pateixen les desigualtats de gènere tant en la qualitat de les ocupacions com en la posició jeràrquica ocupacional. Si bé en termes generals les dones obtenen millors resultats en l’àmbit acadèmic, aquesta situació es capgira quan entren al món laboral degut, en gran part, a l’increment del pes del treball reproductiu i de cures, que segueix recaient majoritàriament sobre elles. Les economies feministes posen de relleu un fet tan obvi (i tant ignorat pel sistema capitalista) com la reproducció de la força de treball: tot allò necessari perquè una persona que surt de treballar hi pugui tornar l’endemà i ser el més productiva possible. Aquestes tasques reproductives, indispensables, reben poca valoració social, han quedat invisibilitzades i, en la majoria dels casos, no obtenen remuneració econòmica. En aquest sentit, doncs, des de la perspectiva de les economies feministes se’ls vol donar reconeixement en tant que són una part de la producció de valor, donar-los visibilitat i posar de manifest que són imprescindibles.
En motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora volem donar valor a la contribució de l’economia social i solidària (ESS) a capgirar aquestes tendències. L’ESS representa una oportunitat per fer front a aquestes dinàmiques d’invisibilització i exclusió del treball reproductiu i de cures: segons la Confederació Empresarial Espanyola de l’Economia Social (CEPES) un 49% dels llocs de treball generats per l’ESS els ocupen dones i el 38% dels llocs de lideratge són ocupats per dones (davant d’un 9% del total empresarial, segons un estudi fet públic per la plataforma “Infojobs”). Segons CEPES, totes aquelles organitzacions empresarials que creuen en la igualtat d’oportunitats han de convertir en reptes i oportunitats les barreres visibles i invisibles amb les que topen dia a dia les dones. L’Economia social també genera llocs de treball estables i de qualitat ja que les seves empreses no es deslocalitzen i el 80% dels llocs de treball són indefinits. Així mateix, facilita la incorporació dels joves al mercat laboral, on un 45% dels treballadors són menors de 40 anys, i crea oportunitats per a col·lectius en risc d’exclusió.
Al districte de Sarrià-Sant Gervasi trobem nombroses experiències d’ESS vinculades al treball reproductiu i de cures: cooperatives de dones com Femmefleur SCCL, espais de criança com Manada Gori Gori o Espai Nats SCCL, o projectes artístics col·lectius com Dones en Moviment són alguns dels exemples d’autogestió de treball productiu i reproductiu. L’ESS apareix com una crítica al capitalisme i es tradueix en pràctiques concretes que entenen l’activitat econòmica com una eina per al desenvolupament i la promoció del benestar d eles persones i les comunitats.
A nivell de Barcelona, volíem fer-nos ressò d’una iniciativa endegada a principis de mes per la Fundació Goteo. Es tracta d’un programa per donar suport a l’impuls de 24 projectes de desenvolupament econòmic i de proximitat i la posada en marxa d’iniciatives en els àmbits socials, educatius, agroecològics, de consum, intercanvi i cooperatius als barris de Barcelona. Les campanyes de crowdfunding que participen en aquesta convocatòria compten amb un impuls econòmic important: per cada € que la ciutadania dona a un projecte la Fundació Goteo sumarà un € més. Cal destacar que, dels 24 projectes que estan finalment en campanya (se’n van presentar un total de 67) n’hi ha 5 (un 20%!) que tenen l’objectiu específic de combatre discriminació per raons de gènere des de diversos àmbits: Appodera’t. Grup de dones (trobades setmanals entre dones LBTIG+ i cis per promoure l’apoderament i el suport mutu des d’un metodologia vivencial i feminista), Feminismes en latituds urbanes (visibilització de l’apoderament de dones, lesbianes i trans a Barcelona i ciutats d’arreu del món), I tu, a què jugues? Juguem en igualtat (campanya per conscienciar i promoure el joc igualitari, erradicar el sexisme i estereotips de gènere introduït a través del joc infantil), Bloody Venus (donar visibilitat a la menstruació com un fet natural i necessari per a la societat a nivell de salut, medi ambiental i sociocultural), Mucha Mujer (formació teatral gratuïta per a les dones que es troben en un procés de transformació i d’inclusió social i laboral). A banda d’aquests, la totalitat dels projectes presentats tenen un component transformador, des dels seus àmbits d’actuació, però amb un objectiu comú: promoure el canvi social des de la proximitat.
