El passat 19 de juny el satsenc Ivan Miró de la cooperativa La ciutat invisible i de Coopolis ens va visitar per a explicar-nos els sistemes cooperatius locals.
La primera pregunta que va deixar l’Ivan a l’aire va ser si es podia fer economia local en una economia globalitzada i va trobar nombrosos exemples per a afirmar-ho. Per produir valor les iniciatives capitalistes han de tocar terra i en aquest punt si l’economia global ha de tocar terra la ESS també per tant es pot influir en ella. Les economies d’enclavament són empobridores pel territori, els exemples són: monocultius com bananeres, coltan…totes les que fan l’acció d’extreure quelcom de valor però no reparteixen aquest valor … podria ser que el turisme sigui una economia d’enclavament a Barcelona, s’està analitzant també per la tematització productiva en el turisme. És més que evident que la riquesa recau en mans dels grans hotels i operadors turístics i que les cambreres d’hotel són explotades.
L’Ivan també es va referir al clúster com una fusió d’empreses amb objectiu comú (segons Michael Porter) i amb concentració geogràfica. L’exemple típic és Sillicon Valley i a casa nostra 22@, però com participa la comunitat local? No hi participa ni crea riquesa, no existeix la interacció. Un exemple el trobem a l’eix besòs que el seu nivell de pobresa no ha variat gens des del 22@ va decidir ser veí seu.
Becattini va fer un anàlisi empresarial de petita i mitjana empresa a Milà en plena crisi econonòmica i es va adonar que no els hi afectava. Aquestes empreses familiars estan molt arrelades i enxarxades i es donaven feina mútuament: era el districte industrial.
A l’estat espanyol hi ha l’exemple és Mondragón que de les de les mines de ferro van passar a Fagor i després, fins i tot, a una universitat. A Catalunya Cervera automoció, agroalimentari Vic i el moble a La Garriga. L’element clau és la intercooperació per incrementar impacte al territori.
Finalment l’Ivan va explicar el cas francès i italià: pols territorials de cooperació econòmica i consorcis cooperatius. A més, va detallar el teixit cooperatiu de Sant Cugat i el satsenc.
