L’Associació Cultural Casa Orlandai (ACCO) organitza el cicle “Les Veus de la República”, una xerrada mensual en què experts de diferents temàtiques polítiques, socials i econòmiques debaten amb els veïns sobre l’actualitat.
Aquesta dijous, en el marc de la setmana d’activitats al voltant del dia de la dona, i organitzada amb el suport de la comissió feminista de l’ACCO la sessió es va dedicar a l’Economia Feminista. I com que l’Economia Feminista i de les cures, és una de les moltes reivindicacions que recull l’Economia Social i Solidària, vam ser allà per poder escoltar de prop les teories de Lourdes Benería, economista i catedràtica emèrita de la universitat de Cornell (NY) i de Vicent Borràs, sociòleg i professor de la UB.
Les dones dediquen tres vegades més temps al que, avui en dia, anomenem treball domèstic. Es tracta d’allò que comprèn la cura dels infants, la gent gran, les tasques domèstiques o les pràctiques d’autoconsum (per exemple cuidar el propi hort), i no està inclòs dins de les mesures econòmiques que utilitzem per estudiar el desenvolupament econòmic d’un país, com podria ser el PIB. En cas, si es comptabilitzés, només a Catalunya, el PIB podria augmentar fins a un 40%.
Les intervencions dels convidats van girar entorn aquests conceptes i van ser complementàries. Benería va fer un recorregut històric i polític sobre la teoria de l’Economia Feminista. Segons ella, aquesta teoria que es comença a vertebrar als anys 90 sota l’impuls de l’IAFFE (Associació Internacional d’Economia Feminista), va molt més enllà de la reivindicació de la dona com a agent econòmic cuidador. Intenta anar al moll de l’os de l’economia neoliberal i fer-ne una crítica, perqué entén que aquesta organitza la vida de les persones en funció de la maximització dels guanys econòmics, però segons la perspectiva de l’economia feminista, l’objectiu d’una organització econòmica hauria de ser el bé comú i el màxim benestar per a totes les persones.
Benería també va fer referència al fet que l’economia feminista busca visibilitzar les desigualtats de gènere no només en aspectes microeconòmics; desigualtat i discriminació laboral, bretxa salarial, explotació, etc. sinó també en les gran qüestions macroeconòmiques, com per exemple la major afectació que tenen en les dones les polítiques d’austeritat, el món de les finances o el comerç internacional.
Per la seva banda, Vicent Borràs, va explicar les conclusions de l’estudi que ha dut a terme el Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT). Segons les dades recollides sobre els usos dels temps d’homes i dones, s’ha pogut constatar, que els darrers anys, els homes dediquen més temps a la cura dels fills, equiparant-se gairebé al rol de les dones, però quan es tracta de les tasques domèstiques, els homes no han augmentat la seva dedicació en temps, i una gran part de les dones, sobretot les menors de 35 anys, han rebaixat també substancialment les seves hores de dedicació. Això implica, que les tasques domèstiques (neteja, cuina, etc.) poden passar a estar subcontractades, o simplement suprimides (per exemple, canviant les hores de cuina per la compra de menjar preparat).
Així doncs, tant Benería com Borràs, ens van mostrar una visió diferent del paper que poden jugar les dones en l’economia, i de com aquesta no es podria concebre sense la seva intervenció.
Tot plegat, un conjunt de reflexions cridaneres i necessàries, que podeu ampliar al blog de Les Veus de la República, on trobareu les presentacions de cada un dels ponents.
