El passat dijous 22 de gener una quinzena de persones es van aplegar al Casal Popular La Tecla de Sant Gervasi de Cassoles per xerrar i debatre sobre l’Economia Feminista. Després de la vaga general del 8 de Març que va mobilitzar milers i milers de dones de tot Catalunya, volíem posar en valor les contribucions i perspectives que des del feminisme i l’economia social i solidària s’han posat sobre la taula darrerament. Podeu trobar el resum sencer de la xerrada aquí.
La xerrada va iniciar-se amb la intervenció de la Marina Sànchez, activista i economista, que va posar sobre la taula alguns conceptes de què entenem per economia feminista. D’una banda va explicar que l’economia feminista posa sobre la taula que economia i treball (mercat de valors i mercat laboral) són més que diners. De la mateixa manera que mercat no és només economia. En aquest sentit s’entén que economia és tot el que fa que la societat funcioni, per tant, cal posar en valor algunes tasques que actualment estan invisibilitzades (tasques de la llar, tasques de reproducció, cures, etc.) i que són imprescindibles per al sosteniment de la vida i el treball. Actualment, el sistema capitalista té com a objectiu l’acumulació de riquesa, contràriament, l’economia feminista, va explicar la Marina, té per objectiu posar la vida al centre: el benestar de les persones. Per això cal treballar en perspectiva de dos fronts: d’una banda cal que ens preguntem en quin món volem viure i com volem organitzar-lo, i de l’altra, hem de saber què necessitem per viure, és a dir, què entenem per una vida digne.
També hi van participar la Mònica Haas i la Natàlia Garrido, de la comissió d’economies de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), que van aterrar aquest anàlisi en el camp de l’Economia Social i Solidària. L’Economia Social i Solidària, com sabem, és una vol posar l’economia al servei de les persones, basant-se en la cooperació i el bé comú. En aquest sentit, explicaven, l’economia solidària contempla una nova froma de produir, distribuir i consumir, i representa una alternativa viable i sostenible per satisfer les necessitats individuals i globals. Entre d’altres coses han estat treballant temes com: les relacions de poder, la gestió de conflictes, les pràctiques corresponsabilitzadores en matèria de família, estudis, salut, origen… i la col·lectivització de les cures. Paral·lelament, van crear una plantilla d’observació, una eina de diagnosi que pretén ajudar a situar, en clau de gènere, les relacions que s’estableixen a les reunions, actes, esdeveniments i altres activitats. En base a aquestes observacions, es va fer visible que la manera en què es desenvolupen les dinàmiques de treball, tant remunerat com voluntari, no sempre són equitatives o no promouen la participació real de les dones en la presa de decisions.
Creient que l’humor és una bona via per comunicar aquestes problemàtiques culturals, va sorgir l’idea de llençar la campanya “Reunions roDONES”, un treball de sensibilització a través de les xarxes socials per fer visibles aquestes males praxis que es donen en entitats i col·lectius.
Finalment, la Sara Boncompte i l’Helena Torra ens van explicar l’espai del Casal Popular La Tecla i com han treballat la perspectiva feminista en el si del casal. La Tecla va néixer aviat farà dos anys com a fruit d’una campanya de demanda d’espais per al jovent i les entitats juvenils a Sarrià-Sant Gervasi sota el lema #NoTenimLloc. Diverses entitats es van unir sota aquesta plataforma i van fer diverses activitats per reclamar a l’ajuntament un espai on reunir-se, fer les seves activitats, etc. Tot i així, consideren, l’ajuntament no els va resposta i finalment van optar per okupar aquesta antiga seu bancària per fer-hi les seves activitats. Quan portaven prop d’un any, van explicar, es van començar a plantejar la necessitat de generar una comissió feminista no mixt per tal de poder fer un anàlisi més acurat dels rols de poder, invisibilitzacions i agressions que es poden donar en el si d’un espai comunitari com és La Tecla. En base aquest treball han desenvolupat una sèrie de protocols per prevenir i treballar aquests aspectes.
Finalment, vam tenir un torn de debat obert en què van sortir diferents temes com la necessitat de treballar amb les treballadores de la llar, un col·lectiu ben present al nostre districte, o de parlar de l’amor romàntic i de la sexualització del cos de la dona, donat que hi ha moltes botigues i comerços relacionats amb l’estètica als barris de Cassoles.
